SÍ, YO TAMBIÉN RECITABA
A BERTOLT BRECHT.
DENUNCIABA LA INJUSTICIA
EN VOZ ALTA.
SIN LUGAR A DUDAS
MI RETÓRICA LES MOLESTABA
Y DECIDIERON CORTARME
LA LENGUA DE CUAJO.
LAS MANOS COMENZARON
A ESCRIBIR LIBREMENTE,
TOCANDO LA GUITARRA,
AMIGA REBELDE.
Y VINIERON OTRA VEZ EN MI BUSCA.
SIN BRAZOS ME DEJARON INVÁLIDO.
SIN EMBARGO, PRONTO COMENCÉ
A ARREGLÁRMELAS
CON LOS DEDOS DE LOS PIES.
EN VANO, LOS MUÑONES
DE LAS PIERNAS DESCANSAN
EN LA SILLA DE RUEDAS.
PERO LA MIRADA LES DEBÍA
SEGUIR DENUNCIANDO,
PORQUE LOS CUERVOS
ME ARRANCARON LOS OJOS.
MI SOLA PRESENCIA
LES DEBÍA ATERRORIZAR.
MIS OREJAS ESCUCHARON
JUSTO EL SONIDO DEL DISPARO.
¿LEVANTARÍA ALGUIEN LA VOZ?
PARA ENTONCES,
POR EL CONTRARIO,
TODOS ERAN MUDOS.
¡HABLA!
POR LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN.
¡HABLA!
Des dels inicis del cinema com espectacle a París, el 28 de desembre de 1895, aquest ha experimentat una sèrie de canvis en diversos sentits. D’una banda, la tecnologia del cinema ha evolucionat molt, des del primitiu cinematògraf mut dels germans Lumière, fins al cinema digital del segle XXI. D’altra banda, ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent les convencions del gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments cinematogràfics i cinematografies nacionals.
Ens trobem que amb el tema de les drogues també ha anat evolucionant amb el temps i més en concret en la seva aparició a la gran pantalla, fent de les drogues el tema principal de moltes pel·lícules
Les drogues al cinema és una tema recurrent trobant pel·lícules en les quals es fa una referència explícita (acaba sent la protagonista) o de manera en que passa com un tema més.
En aquest sentit és interessant saber utilitzar les pel·lícules com a recurs educatiu per a poder generar un debat entorn al consum de substàncies, la pressa de decisions, relacions de grup, festa, riscos, plaers,etc.
Aquesta web pretén ser un recurs tant per a professionals que treballen amb adolescents i joves com per a persones interessades en visualitzar pel·lícules relacionades amb el consum de substàncies
Sinopsis: Walter White és un aplicat professor de química, pare de Walter White Jr, un jove discapacitat, i espòs de Skyler White que presenta un incipient embaràs. Quan la vida ja li era bastant complicada per a Walter, li diagnostiquen un càncer pulmonar terminal, el que li porta a trencar la llei i instal·lar un laboratori de metanfetamina amb el seu antic estudiant Jesse Pinkman per a així assegurar el benestar econòmic de la seva família quan el ja no estigui.
El panorama a què s’enfronta Walter en aquesta nova temporada no és gens fàcil. En contínua lluita contra la seva malaltia, la seva esposa Skyler l’ha abandonat; el seu principal distribuïdor, Jesse, està ingressat en una clínica de rehabilitació i la policia antidroga, dirigida pel seu cunyat Hank, li segueix la pista. Pitjor no podria estar… O si?
Sinopsis: Breaking Bad gira entorn de Walter White (Bryan Cranston, Malcolm) un afable i encantador professor de química que viu a Nou Mèxic amb la seva dona i un fill adolescent que té paràlisi cerebral, i que ha de treballar rentant cotxes després de fer classe per a poder mantenir la seva família. Quan un dia, poc després del seu cinquantè aniversari a White li diagnostiquen un càncer de pulmó en estat III i inoperable, una notícia que fa que seu món s’esfondri i canviï la seva perspectiva vital.
Després de pronosticar-li que li queden tan sols dos anys de vida, Walter li comença a entrar un sentit d’audàcia i un irrefrenable desig d’assegurar el futur financer de la seva família a qualsevol preu, pel que s’endinsa al perillós món de les drogues i el crim, començant a utilitzar els seus coneixements de química per elaborar metamfetaminas a l’interior d’una vella caravana.
La sèrie explora com un típic pare de família es transforma en un important traficant de drogues, on les preocupacions diàries i les obligacions de la societat normal ja no s’apliquen.
Sinopsis: Fins on estaries disposat a arribar per ajudar la teva família? Mr. White és capaç de convertir-se, de la nit al dia, en el major traficant de drogues de Nou Mèxic. Breaking Bad, una sèrie d’humor negre, es basa en una premissa una mica extrema: en moments de crisi no queda més remei que prendre decisions dràstiques. Bryan Cranston dóna vida a Walter White, un home casat que acaba de complir els 50 i que té un fill discapacitat i un altre en camí. Treballa en un institut com a professor de química, on no li va gaire bé, i ha de compaginar les seves classes amb una feina mal pagada en un túnel de rentat de cotxes.
La crisi dels 50 i els seus greus problemes financers el fan pensar que no podrà afrontar amb èxit el seu objectiu de mantenir la seva família. A més, els metges l’informen que té un càncer de pulmó inoperable i que té una esperança de vida de 2 anys. Davant d’aquest panorama desolador, Mr. White decideix plantar-li cara a la vida i convertir-se en un criminal per ajudar els seus.
Sinopsis: Amb una actitud obertament desinteressada per fonamentar el valor o la importància artística d’una de les figures de la contracultura del segle XX més visitades pel cinema, aquest nou documental sobre William S. Burroughs sembla endinsar-se de ple en el seu perfil humà i social. A tal punt que el film es desembolica veloçment, prenent la forma d’una sort de biografia/anecdotari comentat per aquesta constel·lació impossible d’amistats que van envoltar a l’autor d’”el Almuerzo desnudo”; que és, al mateix temps, un llistat d’alguns dels noms clau en el desenvolupament de la literatura, el cinema i la música contemporània. I és aquesta dimensió senzilla i coral (que aconsegueix els seus pics en Genesis, P-Orridge, Patti Smith, Allen Ginsberg i John Waters, així en majúscula: sense dubtes, el millor comentarista possible per a un documental) que transporta a l’exploració de Leyser des d’un territori cèlebrement caòtic fins a una regió nova i fresca, que potser mai abans s’hagi vist tan humana.
William Seward Burroughs [Saint Louis, 5 de febrer de 1914 - Kansas, 2 d'agost de 1997] va ser un novel·lista, assagista i crític social nord-americà. La seva obra té una important càrrega autobiogràfica, i en ella es plasma la seva addicció a diverses substàncies, com l’heroïna. L’experimentació, el surrealisme i la sàtira constitueixen, a més, alguns dels elements més destacats de les seves novel·les. Les seves primeres publicacions s’engloben dins de l’anomenada Generació Beat, un grup d’intel·lectuals i artistes nord-americans que van definir i van donar forma a la cultura després de la Segona Guerra Mundial. Burroughs va mantenir importants contactes amb escriptors com Allen Ginsberg, Gregory Cors, Jack Kerouac i Herbert Huncke. Però la influència de la seva literatura va transcendir àmpliament aquest moviment. En aquest genial document audiovisual del director Yony Leyser, sabrem de les obsessions que el van perseguir durant tota la seva vida, com les drogues, l’homosexualitat, les armes de foc, els gats, l’alteració de la consciència i la mort, a través de sorprenents imatges d’arxiu i entrevistes amb amics i admiradors, com Laurie Anderson, David Cronenberg, Iggy Pop, Patti Smith, Gus Van Sant, Andy Warhol, John Waters i Peter Weller, entre molts uns altres, mentre els Sonic Youth sonen de fons, en aquest superb homenatge al genial autor de “Yonqui” i “L’esmorzar nu”.
Gracias por los pavos salvajes y las palomas mensajeras, destinadas a ser cagadas por las tripas de los americanos. Gracias por un continente devastado y envenenado. Gracias por los indios, que nos proveen un poco de reto y peligro. Gracias por las grandes manadas de búfalos por matarlos y despellejarlos, dejando que la piel se pudra. Gracias por los trofeos de caza de lobos y coyotes. Gracias por el sueño americano, por vulgarizar y falsificar hasta que el fraude sale a la luz. Gracias por el Ku Klux Klan, por los policías que matan negros y se los apuntan en sus libretas. Por las mujeres religiosas y decentes, con sus caras mezquinas, amargas y perversas. Gracias por el slogan “Mata a un maricón en nombre de Cristo”. Gracias por el SIDA de laboratorio. Gracias por la prohibición y la guerra contra las drogas. Gracias por un país donde a nadie se le permite hacer lo que más desea. Gracias por una nación de soplones. Sí, gracias por todos los recuerdos. Y ahora veamos tus brazos. Siempre has sido un estorbo y siempre has sido un pesado. Gracias por la última y más grande traición del último y más grande de los sueños humanos.
Sinopsis:Martin Karow és Dj Ickarus, un disc-jockey i productor d’electro en la cresta de l’ona. Les seves nits transcorren en clubs de techno de tot el món i els seus dies d’aeroport en aeroport. L’acompanya Mathilde, lasevamanager i núvia. Tots dos es troben en plena producció del proper àlbum de Ickarus quan, després d’una de les seves actuacions, Martin acaba en els serveis d’urgència d’un hospital psiquiàtric berlinès a causa d’una pastilla adulterada amb PMA. Durant els dies que haurà de passar internat, continua treballant en el seu disc, però la seva situació personal comença a resultar massa frustrant. La companyia discogràfica no sembla massa interessada a publicar el seu treball. L’espiral autodestructiva en la queMartin s’ha situat sembla no tenir fi i, de nou, ingressarà a l’hospital, aquesta vegada per pròpia voluntat. El procés de recuperació es presentacomplicat.
